Maria de Medici (detall) - A. Bronzino
Com us deia la setmana passada, durant el mes d'agost publicaré quatre entrades breus centrades en els programes dels recitals de la Schubertíada a Vilabertran. Comencem el repàs amb el concert inaugural a càrrec de Measha Brueggergosman i Justus Zeyen (20 d'agost), amb Schubert, Ravel i Wagner al programa, i amb el recital de l'endemà, el de Luca Pisaroni i Wolfram Rieger, íntegrament dedicat a Schubert. Del primer d'aquests recitals hem escoltat quatre lieder, tres de Schubert i un de Wagner; del segon, només un:
- Nacht und Träume ens parla, com diu el seu nom, de la nit i els somnis: la nit sagrada porta la pau als nostres cors en forma de somnis. Vam escoltar aquest lied en l'esplèndida versió de Peter Pears i Benjamin Britten.
- També és un nocturn Nachtstück, i també ens parla de la pau que sentim quan dormim. Però ara el son del protagonista, vetllat per la natura, serà etern. Vam sentir aquest lied també en una gran versió, la de Fritz Wunderlich i Hubert Giesen.
- La mort torna a esmentar-se a Auf dem Wasser zu singen, és el destí que ens espera al final del nostre camí, com la mar espera el riu al final del seu. En definitiva, un serè cant a la vida. Dels moltíssims enregistraments que hi ha d'aquest lied vaig triar per compartir el d'Ian Bostridge i Julius Drake.
- Brueggergosman i Zeyen interpretaran també els Wesendonck Lieder de Wagner; nosaltres vam escoltar-ne Im Treibhaus, interpretat per Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch, en aquella entrada que parlava dels senyors que canten cançons de senyores.
- Erlkönig és un dels lieder més cèlebres de Schubert; ens el va presentar la meva amiga Alicia en una entrada convidada; els intèrprets n'eren Gerald Finley i Julius Drake. El vam tornar a escoltar més tard però jo de vosaltres no escoltaria aquesta versió abans d'un recital.
Luca Pisaroni i Wolfram Rieger obriran el seu recital amb quatre de les cançons italianes de Schubert. Tres d'elles van ser escrites a primers de 1827 per a un amic, el baix Luigi Lablache, un cantant molt conegut a l'època. Nosaltres aquesta setmana n'escoltarem la meva preferida, L'incanto degli occhi, D902/2 (L'encanteri dels ulls), una cançó d'amor amb text de Pietro Metastasio, el llibretista d'òpera més sol·licitat del segle XVIII. Així que la sentiu us adonareu que no és italiana només perquè el text sigui en italià, també ho és per l'estil; alguns autors opinen que aquesta cançó és una petita broma del compositor, que imita alguns dels trets més característics d'un estil que coneixia prou bé, no debades havia estudiat composició amb Antonio Salieri. És una cançó encantadora, d'aquelles que és impossible escoltar sense somriure.
Escoltarem L'incanto degli occhi en una interpretació de Luca Pisaroni acompanyat no per Wolfram Rieger sinó per Justus Zeyen, el pianista que acompanyarà Measha Brueggergosman al seu recital. Espero que us agradi!
Escoltarem L'incanto degli occhi en una interpretació de Luca Pisaroni acompanyat no per Wolfram Rieger sinó per Justus Zeyen, el pianista que acompanyarà Measha Brueggergosman al seu recital. Espero que us agradi!
L'incanto degli occhi
Da voi, cari lumi,
Di pende il mio stato;
Voi siete i miei Numi,
Voi siete il mio fato.
A vostro talento
Mi sento cangiar,
Ardir m'inspirate,
Se liete splendate;
Se torbidi siete,
Mi fate tremar.
Di pende il mio stato;
Voi siete i miei Numi,
Voi siete il mio fato.
A vostro talento
Mi sento cangiar,
Ardir m'inspirate,
Se liete splendate;
Se torbidi siete,
Mi fate tremar.
De vosaltres, estimats astres
depèn la meva sort;
vosaltres sou els meus déus,
vosaltres sou el meu destí.
Segons la vostra voluntat
em sento canviar,
Valor m'inspireu
si alegres lluiu;
si esteu tèrbols,
em feu tremolar.
depèn la meva sort;
vosaltres sou els meus déus,
vosaltres sou el meu destí.
Segons la vostra voluntat
em sento canviar,
Valor m'inspireu
si alegres lluiu;
si esteu tèrbols,
em feu tremolar.