Us sembla que fem un repàs als recitals? Els lectors més aficionats ja haureu reservat dates a la vostra agenda, potser els indecisos us acabareu de decidir. Sobretot, recordeu que no cal anar mudat com les senyoretes del cuadre que obre aquesta entrada.
- Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch. 10 d'octubre, Palau de la Música Catalana
Poc que em pensava al març, quan Jonas Kaufmann va cantar Winterreise al Liceu, que sis mesos més tard el tornaríem a tenir a Barcelona, al Palau; una gran notícia. El programa del primer recital de la temporada comença amb els meus dos cicles preferits de Schumann, Dichterliebe i Zwölf Gedichte von Justinus Kerner, és pot demanar més? De l'enregistrament que Kaufmann i Deutsch van fer dels Wesendonck Lieder de Wagner, la següent obra al programa, em vam parlar fa uns mesos i vam escoltar-ne Im Treibhaus. El programa es tanca amb els Tre sonetti de Petrarca, de Franz Liszt, una obra que Kaufmann canta sovint (i molt bé) als seus recitals. - Simon Keenlyside i Malcolm Martineau. 21 de gener, Gran Teatre del Liceu
Gran notícia també el retorn de Keenlyside amb un recital al Liceu després de set anys. Primera part del recital alemanya, segona part francesa; una combinació prou habitual en ell. Per començar el recital, també els Kerner Lieder. Un podeu imaginar que no tinc cap problema en escoltar aquest cicle dos cops en tres mesos, i si el canta Keenlyside que en fa una interpretació esplèndida encara menys, però és ben curiosa la coincidència. Potser haurem de deixar de dir que és un cicle poc interpretat, si més no a Barcelona. La segona part l'obre el cicle Don Quichotte à Dulcinée de Ravel, i continua una selecció de mélodies de Fauré i Poulenc, un altre dels punts forts del baríton. Si voleu recordar com sona el Fauré de Simon Keenlyside, fa un temps vam escoltar-ne Notre amour. - Joan Martín-Royo i Marco Evangelisti. 25 de gener, Palau de la Música Catalana
El baríton Joan Martín-Royo també presenta un recital amb primera part alemanya i segona francesa; a la primera tindrem dos compositors no gaire habituals als recitals, Beethoven i Loewe i a la segona Fauré novament i Duparc. - Andreas Scholl i Tamar Halperin. 10 de febrer, Gran Teatre del Liceu
El contratenor Andreas Scholl ha triat un programa íntegrament alemany, que combina lied clàssic amb lied romàntic: Haydn, Mozart, Schubert i Brahms. N'ha fet una selecció preciosa, a partir del seu disc "Wanderer": Despair, Du bist die Ruh, Das Veilchen, All mein Gedanken o el lied de Mozart que il·lustra aquesta entrada, Abendempfindung. - David Alegret i Rubén Fernández Aguirre. 12 de febrer, Palau de la Música Catalana
El tenor David Alegret porta un programa mixt alemany/català: a la primera part podrem escoltar de nou Dichterliebe i a la segona part, Toldrà, amb dos cicles: L'ombra del lladoner i Garba. Recordeu que deiem que ens agradaria que es programés Toldrà més enllà d'aniversaris? Doncs aquí el tenim. - Elena Copons, Francisco Poyato i Alberto Puchades. 26 de febrer, L'Auditori
L'únic recital de la temporada a l'Auditori porta per títol "Cabaret", i a més de la cantant i el pianista hi participa el mim Alberto Puchades. Interessant programa amb cançons de Britten, Poulenc, Bolcom, Satie,... A veure com ho lliguen tot els tres intèrprets, fa molt bona pinta. Com a curiositat, serà el tercer cop en menys d'un any que escoltem en recital a Barcelona dues cançons de Kurt Weill, Nannas Lied i Je ne t'aime pas/Wie lange noch?; les han cantat aquesta temporada Nina Stemme i Angela Denoke al Liceu. - Philippe Jarousski i Jérôme Ducros. 25 de març, Gran Teatre del Liceu
Un altre contratenor cantant cançó, en aquest cas mélodie. El web del Liceu encara no detalla el programa, només els compositors; amb això i el nom del recital, "Opium", tenim prou pistes per esperar una selecció de les cançons interpretades en el preciós disc que va treure fa uns anys; fa no gaire n'escoltàvem Le tems des lilas, de Chausson. O potser podem esperar un nou programa i un nou disc? - Mark Padmore i Paul Lewis. 19 d'abril, Palau de la Música Catalana
El tenor Mark Padmore ha estat sempre molt centrat en la cançó, és un cantant que em ve molt de gust escoltar. Juntament amb Paul Lewis, interpretarà una de les joies del repertori, Die schöne Müllerin. - Elena Copons i Francisco Poyato 5 de maig, Palau de la Música Catalana
De nou podrem escoltar Elena Copons i Francisco Poyato, però ara amb un programa molt diferent, cançó de compositors catalans: Toldrà, Mompou, Granados, Vives i Serra.
A més dels recitals, tenim lied amb orquestra en tres programes simfònics:
- Budapest Festival Orchestra, dirigida per Iván Fischer. 14 d'octubre, Palau de la Música Catalana
Aquest concert inclou els Lieder eines Fahrenden Gesellen de Mahler, interpretats pel baríton Tassis Christoyannis, i els Vier letzte Lieder d'Strauss, cantats per Christine Schäfer. - Camerata 432, dirigida per Antoni Ros-Marbà. 23 de març, Palau de la Música Catalana
Un cop més escoltarem Elena Copons, aquest cop interpretant els Wensendonck Lieder de Wagner. Aquesta temporada podrem escoltar-ne la versió orquestral després d'haver sentit a l'octubre la versió original per a piano en la veu de Jonas Kaufmann. - Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Emmanuel Krivine. 24/25/26 d'abril, L'Auditori
Si a l'octubre al Palau ens quedem amb ganes de tornar a escoltar els grans Vier letzte Lieder, cap problema: els tindrem a L'Auditori, en aquest cas interpretats per Camilla Nylund.
I una última cosa abans d'acabar: no us perdeu l'entrada de la setmana vinent, hi haurà novetats importants!
Abend ist's, die Sonne ist verschwunden,
Und der Mond strahlt Silberglanz;
So entfliehn des Lebens schönste Stunden,
Fliehn vorüber wie im Tanz.
Bald entflieht des Lebens bunte Szene,
Und der Vorhang rollt herab;
Aus ist unser Spiel, des Freundes Träne
Fließet schon auf unser Grab.
Bald vielleicht (mir weht, wie Westwind leise,
Eine stille Ahnung zu),
Schließ ich dieses Lebens Pilgerreise,
Fliege in das Land der Ruh.
Werdet ihr dann an meinem Grabe weinen,
Trauernd meine Asche sehn,
Dann, o Freunde, will ich euch erscheinen
Und will himmelauf euch wehn.
Schenk auch du ein Tränchen mir und pflücke
Mir ein Veilchen auf mein Grab,
Und mit deinem seelenvollen Blicke
Sieh dann sanft auf mich herab.
Weih mir eine Träne, und ach! schäme
dich nur nicht, sie mir zu weihn;
Oh, sie wird in meinem Diademe
Dann die schönste Perle sein!
És el capvespre, el sol s'ha amagat
i la lluna irradia la seva resplendor d'argent;
així fugen les hores més boniques de la vida,
passen de pressa com en el ball.
Fuig aviat la policroma escena de la vida
i cau el teló;
s'acaba la nostra actuació, les llàgrimes de l'amic
corren ja damunt la nostra tomba.
Aviat, potser (m'arriba, com un alenar suau
del vent de ponent, un silenciós auguri),
poso fi al peregrinar per aquesta vida
i volo cap al país del repòs.
Després, si ploreu a al meva tomba,
tot contemplant, amb desconsol, les meves cendres,
llavors, oh amics, m'apareixeré davant vostre
i, amb un alenar, us enviaré cap al cel.
Regala'm també tu una llàgrima i cull
una violeta per a la meva tomba
i, amb el teu commogut esguard,
mira'm tendrament amb el cap cot.
Dedica'm una llàgrima, i ai!, no t'avergonyeixis
del teu oferiment;
ella serà, a la meva diadema,
la perla més bella.
(traducció de Salvador Pila)