Si us dic que el poema del lied d'aquesta setmana el va escriure un monjo cistercenc potser pensareu que es tracta d'un poema de caràcter religiós o contemplatiu, però en realitat es tracta d'un poema amorós i terrenal. Sembla que el nostre monjo, Cristóbal de Castillejo, es va lliurar al que antigament es deia "una vida dissoluta" (aquesta expressió sempre em fa pensar en Don Giovanni). Nascut a Castella el 1490, Castillejo va deixar el convent el 1525 per convertir-se en el secretari de l'arxiduc Ferran, net de Ferran el Catòlic; arran del seu càrrec va viatjar per bona part d'Europa, fins que finalment va establir-se a Viena; allà va tornar al convent poc abans de morir el 1550.
Les seves obres completes van ser publicades el 1573 reunides en tres llibres, el primer dels quals és De las obras de amores. Si el fullegem, trobarem que els poemes sovint estan dedicats a diferents dones: "A una dama llamada Ana", "A una dama llamada Mencía", "A una dama llamada Inés"... El nostre poema, però, no està dedicat a cap d'aquestes dames, almenys no de manera explícita; està inclòs en una secció de Villancicos y glosas" i porta per títol Villancico. El Villancico va arribar en la versió alemanya d'Emanuel Geibel a mans de Robert Schumann, que el va incloure en l'Spanisches Liederspiel, un cicle de cançons compost el 1849 que combina les veus de quatre cantants, dues dones i dos homes. Liebesgram, així li va dir Schumann a la seva cançó, és la tercera del cicle (va, per tant, immediatament abans de la preciosa In der Nacht), i és en origen un duo per a soprano i mezzosoprano.
A Vilabertran, però, l'escoltarem cantada per una soprano i un baríton: Juliane Banse i Konstantin Krimmel. Krimmel serà el convidat especial en aquest concert, que s'afegirà a Banse i Wolfram Rieger per interpretar duets de Schumannn, i aquest serà el concert que repassarem aquesta setmana. El mateix dia, immediatament abans, tindrà lloc el segon concert de l'Acadèmia, en el qual escoltarem dos duos: la soprano María Díaz Coca i la pianista Jaesun Hong, i el contratenor Constantin Zimmermann i la pianista Mar Compte.
Abans d'escoltar Liebesgram (interpretada per Marlis Petersen, Anke Vondung i Christoph Berner), un últim apunt sobre el poema de Castillejo/Geibel: uns quaranta anys després que Schumann el musiqués, ho va fer Edvard Grieg. El seu lied, molt més conegut que l'anterior, és Dereinst, Gedanke mein, inclòs a l'op. 48, i si sou a Vilabertran el dia 23 pel recital de Joanna Wallroth i Malcolm Martineau podreu escoltar-lo també.
Dereinst, dereinst
Gedanke mein,
Wirst ruhig sein.
Lässt Liebesglut
Dich still nicht werden,
In kühler Erden,
Da schläfst du gut,
Und ohne Pein
Wirst ruhig sein.
Was du im Leben
Nicht hast gefunden,
Wenn es entschwunden
Wird’s dir gegeben,
Dann ohne Wunden
Wirst ruhig sein.
Algun dia, algun dia,
pensaments meus,
us haureu calmat.
Si l’ardor amorosa
encara no s’ha encalmat,
en la terra freda
hi dormiràs bé;
i sense penes
descansaràs tranquil.
El que en la vida
no has trobat,
quan s’hagi esvaït,
et serà donat.
Llavors sense ferides,
descansaràs tranquil.
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Alguna vez,
o pensamiento,
serás contento.
Si amor cruel
me hace guerra,
seis pies de tierra
podrán más que él:
allá sin él
y sin tormento
serás contento.
Lo no alcanzado
en esta vida,
ella perdida
será hallado,
y sin cuidado
del mal que siento
serás contento.
Dijous 25 d'agost: Juliane Banse & Wolfram Rieger (Konstantin Krimmel, convidat especial)