Death and the Maiden - Elna Borch
La mort i la donzella - E. Borch

Els nens petits es tapen els ulls quan s'enfaden i no volen que els veiem, i els adults evitem mencionar les coses desagradables i inevitables, com si així les féssim desaparèixer o com si només per esmentar-les les invoquéssim. Potser per això, Modest Mussorgski va pensar que al cicle de cançons que estava escrivint li diria Ona [Ella], el pronom que es feia servir sovint a Rússia per referir-se a la mort (смерть, smert) en una època en què la mortalitat era altíssima. El compositor preparava una obra que ell mateix definia com una Dansa de la mort, en referència a l'espectacle medieval (conservat, per exemple, a Verges) que reflectia la inevitabilitat i la imparcialitat de la mort, que arriba per igual a joves i vells, a rics i pobres.

La dansa tenia també una representació gràfica, i es conserven diversos llibres de gravats en els quals cada il·lustració representava la mort enduent-se un personatge. Aquesta era la idea de Mussorgski, fer una sèrie de cançons que parlessin de la trobada entre la mort i diversos personatges; es creu que n'havia planejat una dotzena. Per a això comptava amb la col·laboració de l'amic Arseni Golenísxev-Kutúzov, un poeta a partir dels poemes del qual compondria un total una vintena de la seva seixantena de cançons. En aquest cas, però, Mussorgski no va musicar poemes que havia llegit, sinó que es tractaria més aviat d'una col·lecció de poemes feta per encàrrec (vam parlar fa un temps d'un cas similar, el cicle Krämerspiegel de Richard Strauss).

El 1875, poc després de l'estrena de Boris Godunov, Mussorgski va compondre tres cançons en què la mort visitava una criatura, una jove malalta i un camperol borratxo. Un parell d'anys després va escriure'n una quarta, en la qual la mort s'enduia un vell militar durant una batalla. I ja no en va escriure més, sense que se'n coneguin exactament els motius. Es diu que la seva amistat amb Golenísxev-Kutúzov es va refredar, o que potser va perdre l'interès en el projecte, o tal vegada la seva salut ja molt malmesa no li permetia treballar tant com voldria. Les quatre cançons del cicle que havia compost es van publicar pòstumament amb el títol Песни и пляски смерти [Pesni i pliaski smerti, Cançons i danses de la mort].

Aquesta setmana escoltarem la segona de les cançons, Серенада) [Serenada, Serenata], que segueix una estructura similar a la de les altres tres. Un narrador ens descriu la situació a la primera part; en aquest cas, fa una agradable nit de primavera que convida a sortir i festejar, però la jove malalta només s'ho pot mirar des de la finestra. A la segona part, parla la mort; en aquesta cançó adopta l'aparença d'un cavaller que li canta una serenata: li diu com és de bella per a ell, i com desitja abraçar-la i alliberar-la del seu patiment. I com que ningú no pot resistir-se a la mort, el seductor la fa seva.

Segurament molts de vosaltres haureu trobat la similitud amb un lied molt més conegut, Der Tod und das Mädchen [La mort i la donzella], que hem escoltat ja. En l'obra de Schubert, la donzella rebutja la mort, aterrida, i aquesta li ofereix repòs. En la de Mussorgski, la jove no bada boca, així que no sabem la seva reacció. A totes dues cançons podem preguntar-nos si el cavaller canta la serenata de bona fe, o si només vol entabanar la noia. En el cas de Schubert, com us vaig dir en el seu moment, em crec les bones intencions, però en el cas de Mussorgski, en tinc els meus dubtes. Més enllà del canvi de sexe deliberat de la mort russa (un canvi que no fa la mort alemanya perquè la paraula tod és de gènere masculí i se la sol representar amb una figura masculina) hi ha la música, que en definitiva és el més important: no hi sentiu el triomf, en les últimes paraules de la mort? El mateix triomf que sentim, per exemple, al final de "Là ci darem la mano" a Don Giovanni?

Escolteu aquesta Serenada; escolteu també el lied de Schubert i, si voleu, compartiu la vostra opinió. En qualsevol cas, penso que estarem tots d'acord que la veu de Gerald Finley (a qui acompanya Julius Drake com de costum) és sempre seductora.


 

Serenada

Nega volshebnaja, noch' golubaja,
Trepetnyj sumrak vesny.
Vnemlet, poniknuv golovkoj, bol'naja
Shopot nochnoj tishiny.
Son ne smykajet blestjashchije ochi,
Zhizn' k naslazhden'ju zovjot,
A pod okoshkom v molchan'i polnochi
Smert' serenadu pojot:
,,V mrake nevoli surovoj i tesnoj
Molodost' vjanet tvoja;
Rycar' nevedomyj, siloj chudesnoj
Osvobozhu ja tebja.
Vstan', posmotri na sebja: krasotoju
Lik tvoj prozrachnyj blestit,
Shchjoki rumjany, volnistoj kosoju
Stan tvoj, kak tuchej obvit.
Pristal'nykh glaz goluboje sijan'e,
Jarche nebes i ognja;
Znojem poludennym vejet dykhan'e...
Ty obol'stila menja.
Slukh tvoj plenilsja mojej serenadoj,
Rycarja shopot tvoj zval,
Rycar' prishjol za poslednej nagradoj:
Chas upojen'ja nastal.
Nezhen tvoj stan, upoitelen trepet...
O, zadushu ja tebja
V krepkikh ob"jat'jakh: ljubovnyj moj lepet
Slushaj!... molchi!... Ty moja!``

Meravellosa i suau nit de primavera,
coberta per vels blaus...
Recolzada a la finestra, una malalta para l’orella
als murmuris del nocturn silenci.
Als seus ulls brillants no hi arriba el son,
la vida crida cap els plaers,
però sota la finestra en el silenci de la nit
canta la Mort una serenata.
“Captiva i desconsolada estàs en la foscor,
i la teva joventut s’ha pansit;
seré el teu cavaller desconegut,
t’alliberaré amb una força meravellosa.
Aixeca’t i contempla’t:
La teva cara lluu plena de bellesa,
les teves galtes són vermelles, des dels teus rulls
el teu cos es cobreix com d’un núvol,
els teus ulls brillen més blaus que el cel,
cremen més ardents que el foc;
càlid com l’ardor del migdia tremola el teu alè.
M’has conquerit,
t’ha agradat la meva serenata,
m’ha cridat la teva veu,
el teu cavaller ha arribat i et porta el regal més bell:
És l’hora de la benaurança.
Fina és la teva figura, el teu alè m’embogeix...
Oh, t’ofego
en els meus braços poderosos, escolta
la meva cançó d’amor!... Calleu!...Em pertanys!”

(traducció de Manuel Capdevila i Font)

 
Нега волшебная, ночь голубая,
Трепетный сумрак весны.
Внемлет, поникнув головкой, больная
Шопот ночной тишины.
Сон не смыкает блестящие очи,
Жизнь к наслажденью зовёт,
А под окошком в молчаньи полночи
Смерть серенаду поёт:
,,В мраке неволи суровой и тесной
Молодость вянет твоя;
Рыцарь неведомый, силой чудесной
Освобожу я тебя.
Встань, посмотри на себя: красотою
Лик твой прозрачный блестит,
Щёки румяны, волнистой косою
Стан твой, как тучей обвит.
Пристальных глаз голубое сиянье,
Ярче небес и огня;
Зноем полуденным веет дыханье...
Ты обольстила меня.
Слух твой пленился моей серенадой,
Рыцаря шопот твой звал,
Рыцарь пришёл за последней наградой:
Час упоенья настал.
Нежен твой стан, упоителен трепет...
О, задушу я тебя
В крепких объятьях: любовный мой лепет
Слушай!... молчи!... Ты моя!``
 

Articles relacionats