Wilhelm Tell - Schiller-Galerie von Friedrich Pecht und von Arthur von Ramberg
Fotograma de Wilhelm Tell - F. Pecht & A. Ramberg
 

L'escena la tenim tots al cap: un nen amb una poma al damunt del cap i el seu pare, a, cinquanta passes, que ha de travessar la poma amb una fletxa. És el càstig per haver-se negat a acotar el cap en passar per davant del barret del governador austríac Hermann Gessler, una prova de sotmetiment a la Casa dels Habsburg que s'exigia als habitants de Bürglen (l'alternativa a aquest càstig és l'execució de pare i fill).

La llegenda de Guillem Tell, l'heroi de la independència suïssa, va ser recollida el 1804 per Friedrich von Schiller en la seva obra de teatre Wilhelm Tell. Quan s'alça el teló, hi veiem el llac de Lucerna i un jove pescador, en Ruodi; hi veiem també el pastor Kuoni, que baixa de les muntanyes, i el caçador Werni, dalt d'un penya-segat. Cadascun d'ells canta una cançó abans que es trobin sota l'amenaça d'una tempesta i comenci el diàleg de l'obra. Schiller especifica que la cançó del pescador segueix la melodia d'una coneguda cançó popular suïssa, mentre que el pastor i el caçador canten dues variacions d'aquesta melodia, així que imagino que l'efecte devia ser, més o menys, que cadascun cantava una estrofa de la cançó.

Aquestes cançons les va musicar Franz Liszt en el seu cicle Drei Lieder aus Schillers "Wilhelm Tell"; el 1840 va fer-ne la primera versió i el 1859, com feia sovint, la va revisar i simplificar. Us proposo que escoltem la segona versió de la primera cançó, Der Fischerknabe, que ens parla de les ondines que intenten arrossegar al fons del llac els pescadors que dormen innocentment. Com us podeu imaginar, la peça no s'ajusta gaire al que havia imaginat Schiller, segurament perquè no havia estat mai la intenció del compositor fer una obra de caire tradicional; una vegada treta de context, és una bonica cançó de saló que escoltarem a Julia Kleiter i Julius Drake, que interpretaran el cicle a Vilabertran.

Aquesta setmana repassem dos concerts de la Schubertíada. El de Julia Kleiter i Julius Drake, que interpretaran, a més de Liszt, lieder de Mahler, Wolf (també amb una ondina, que per sort no passa de ser entremaliada) i Strauss. L'altre concert és el de Samuel Hasselhorn i Joseph Middleton, que han preparat un programa preciós amb lieder de Schubert.

Com sempre, escolteu Der Fischerknabe i després, si us ve de gust, les cançons d'aquests dos concerts que hem escoltat fins ara a Liederabend.

 

Der Fischerknabe

Es lächelt der See, er ladet zum Bade,
Der Knabe schlief ein am grünen Gestade,
Da hört er ein Klingen,
Wie Flöten so süß,
Wie Stimmen der Engel
Im Paradies.

Und wie er erwachet in seliger Lust,
Da spülen die Wasser ihm um die Brust,
Und es ruft aus der Tiefe:
Lieb’ Knabe, bist mein!
Ich locke den Schläfer,
Ich zieh ihn herein.

El llac somriu, convida al bany,
el noi dormia en la riba verda,
quan sent un dringuejar
tan dolç com de flautes,
com veus d’àngels
al paradís.

I quan es desperta en goig benaurat,
les aigües juguen amb ell en el pit,
i criden des de fons:
Noi estimat, ets meu!
Sedueixo al dorment
i l’arrossego cap endins.

(traducció de Manuel Capdevila i Font)

 

Dijous 19 d'agost: Julia Kleiter & Julius Drake

Dimarts 24 d'agost: Sanuel Hasselhorn & Joseph Middleton

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.